martinet-la rabassa-la seu-martinet

1er Martinet de Cerdanya-roques blanques(20km)(12octubre2010)

En aquesta ruta vàrem anar el Noé, el Jero i l'Enric. Al matí ens vam llevar a Alàs, on vàrem passar la nit amagats amb la tenda a una reconada. Vàrem agafar la furgoneta i vàrem encaminar-nos a Martinet, on vàrem deixar la furgo. Allà vam començar a treure les bicicletes, a carregar-les amb les alforges, aigüa a punt, menjar a punt....

Quan ja ho vam tenir tot vàm agafar les bicis i vam creuar el poble per agafar una pista molt sorrosa que s'enfilava fins al poble de Travesseres(2km). EL camí era costarut, i ens feia pressagiar que la pujada seria llarga i dura.

A travesseres vàrem baixar una mica per la carretera fins arribar al poble de músser.Aquest trés es fa sense problemes. Però després com

ença a pujar fins a arribar al poble d'Arànser. On ja agafarem la carretera i no la deixarem fins que no arribem a les pistes d'esquí de fons. És una pujada que s'ha de fer amb calma i paciència ja que no para de pujar en tota l'estona.

Un cop a les pistes d'esquí, on vam fer un bon resfresc i vàrem reomplir la cantimplora, vàrem agafar les bicis i vam pujar per una pista fins arribar a un refugi on hi havia una desviament, el de la dreta va als estanys de la pera(als cuals anirem el dia següent) i si agafem el de l'esquerra començarem una pujada, on al cap d'1km de pujada vàrem parar i varem fer nit. Ja estavem a Roques blanques.

2ndia: roques blanques-estanys de la pera-la rabassa-la seu d'urgell(80km)

Ens vam llevar ben dora vam esmorzar molt sucre, vam amagar totes les coses tan bé com vam poder.

Un cop fet això vam agafar les bicis,vam desfer el camí fins al refugi, i allà vam agafar la pista que puja als estanys de la pera. La pujada és constant(només hi ha un descans d'1km) però val la pena. un cop al llac més alt, dels estany de la Pera, vam veure molt a prop el pic del Perafita i vam decidir pujar-hi(amb cales!!). Al cap d'1h erem dalt del com fen-nos la foto de rigor, el pic és maco i senzill. La baixada la vam fer amb més cura, ja que portavem les cales i era molt fàcil patinar(sobretot el Noé que portava bambes de bici però sense sola, nomes amb les cales.

Després de patir una mica per la baixada, i molt per què no ens robessin les bicis, vam baixar per la pista, retrocedint tot el nostre camí. La pista és una pista descarnada peró es baixa sense gaires problemes.

Al final vàrem arribar al refugi, vàrem fer la pujada d'1km i mirecle! les coses encara hi eren, tot i que els hi falta ben poc per ser deborades pels cavalls.

Al final vàrem muntar les alforges altre cop i vàrem enfilar la pista que seguia pujant fins a uns plans que hi ha just a sota de la Muga, i que ens duran directament a una altra pista que baixa fins a Bescaran. Molt abans d'arribar a Bescaran, trobarem a la dreta un camió vell estimbat en mig del bosc. Un cop vàrem veure el camió vàrem agafar uns pista que se n'anava a la dreta, i que pujava a la Rabassada.

Teoricament havia de ser una pujada suau, ans al contrari seria la pujada dura del dia.

Primer vindria una pujada dureta, després vindrà un descans que pot semblar que sigui previ a la baixa però no. la pista torna a pujar i pujar fent paelles, fins que arriba a la frontera entre andorra i frança. Ja estem al punt més alt!

Des d'alla seguim la pista i comencem a baixar fins a arribar a l'estació d'esquí de fons de la rabassa. On agafarem la carretera i baixarem per una carretera amb molt bon asfalt i ample però amb moltes curves, el cas és que és una baixada per disfrutar a més no poder, fins i tot és fàcil adelantar algun cotxe encantat.

Al final la carretera és fa més estreta i arribem a sant Julià de Lòria. On hem agafat la carretera principal, i ens hem encaminat cap a la frontera i la Seu.

Nosaltres hem saltat a la Seu per la carretera, perquè ens feia gràcia creuar per l'aduana andorrana amb les bicicletes, però hi ha un camí que salta per l'altre costat de la muntanya i arriba a Bellestar i finalment la Seu d'urgell(és recomanable si encara queden forces, sino millor anar per carretera).

Al final hem arribat a la Seu d'urgell reventats i hem dormits de forma clandestina plantant la tenda.

3er dia: la Seu d'Urgell- Martinet de Cerdanya

Després d'esmorzar hem agafar les bicis, i hem agafat una carretera(la c-400) comença planeta al costat del Segre, i de cop just passat el desviament d'Alàs, la carretera comença a pujar encaminantse al primer poble Cerc passat el poble seguim la carretera, i just abans d'arribar a Ortedó agafem una pista cap a la dreta, la cual comença molt suau, però mica en mica es va enfilant, les cames del dia abans es noten i la pujada amb alforges es fa llargueta. Al final la pista ens porta a sota de la torreta de Cadi a 2000m, d'alçada. la pista en aquest punt comença a pujar i baixar i a fer-se cada cop més petita fins a ser un corriol, de fet el camí en un punt sembla que es perdi ja que arriba a una tartera, on haurem de carregar la bici a coll durant 5min..(les pujades i baixades es corresponen a cada un dels molts torrents que hi ha al Cadi). Al final arribem a l'ermita del Buscal. És una ermita antiga amb unes vistes privilegiades del Cadi. Arribar al

Buscal també implica que ja s'ha acabat la pujada en una bona estona.

Comencem agafant la pista que baixa al poble d'ansovell, i des d'allà agafarem la carretera que baixa fins a Arseguel, la cual és estreta, amb mal ciment i revirada. Cosa que la fa ben atractiva per fer en bici.

Al final arribem a Arsèguel, allà estem cansat i prenen la decisió d'acabar els km que ens queden per carretera. però hi ha una opció preciosa que puja al coll de Jou i va fins al poble de Toloriu(vall contigua), i des de Tolori

u baixem als arenys, on agafem una pista que va fins a Martinet.

Al final ho hem fet per carretera més tranquilament, tot i el vent.

Ja estem a la furgoneta! l'agafem ràpid i anem a la Seu a menjar-nos unes bones pitzzes(en plural!)

porta del cel

1erdia(Tavascan-Certescan)

El primer després de dormir al camping de Graus, vam deixar el cotxe allà i vam començar a caminar ben d'hora. El camí anava per la dreta del riu, fins arribar a la presa de quanca, la qual també voreja per la dreta.Al cap d'una estona de passar prats i llocs verds, humits i bocosos, vàrem arribar a les granges de Noarre. Haig de dir que el dia no acmpanyava i que aqui ens va començar a pluvisquejar una mica.

Passat Noarre el camí comença a agafar un desnivell més important que ja no deixarà fins al coll de Certescan(punt més alt del dia). El camí ens portarà pel costat esquerra del riu, creuant els seus petits afluents, ens sorpren gratament la quantitat d'aigua que aflora de qualsevol lloc.Al cap d'una estona arrivem a l'estany de flamisella, on hi fem un bon esmorzar, i al final prosseguim la marxar, per pujar al coll de certescan, lloc on trobem una boira increible, i ens treu del cap la opció de pujar al pic de certescan(a poca estona del coll), de fet des del coll hauriem de veure perfectament el llac de certescan, el llac natural més gran del pirineu. després d'arribar a la vora del llac, amb un aspecte completament fantasmagòric, arribem al refugi de Certescan on farem nit.

2ndia: certescan-refugi du pinet

Després de passar la pitjor nit de la meva vida "drogant-me" a més no poder intentant debilitzar i banalitzar un atac de queixal. Sortim de Certescan amb una sortida de sol preciosa que ens dona unes vistes magnifiques del que serà avui el nostre destí, el massís de la pic d'estats. Avui tenim un dia dur per endavant.El camí era perdedor, sobretot quan arribaves a França.

Des del refugi de Certescan el camí baixava per anar buscar els estanys de Romedo, des de l'ultim estany(Romedo de dalt) el camí fins arribar al coll de la artiga, un cop allà hom potser pensarà que ja està fet i només quedar baixar, doncs no, després de baixar una estona, arribem a un llac, on agafarem un camí a la dreta que puja fins al coll de montestaure, on val a dir perdrem el camí definitivament, en aquest punt es fàcil pensar que s'ha perdut el camí, però és que directament no hi és, ni està marcat, així que el més sensat és baixar per la canal fins arribar a l'últim sortint de roca, el qual borejar(sempre intentant no perdre gens d'altura). Val a dir que si fa bon temps, en tot moment és veu el refugi a la nostra dreta, i es un bon punt de referència per aproximar-s'hi, però que entre el refugi hi nosaltres s'hi troba un engorjat que cal superar. per fer-ho cal anar per la vora d'aquest, fins a trobar un camí(aquí si que hi és), el qual ens durà a dins l'engorjat, i ens farà passar per una placa de neu.Un cop passada la placa de neu, ens vam relaxar i vam dir ja està fet, doncs no, tenim una paret petita la cual hem de soportar amb una cadena fixa. i ara si caminem 10min, i ja estem al refugi du pinet.Val a dir que aquí varem tenir la desgràcia de presenciar un rescat d'una persona que havia patit un atac de cor, des d'aquí vull retre homenatge a tots aquells alpinistes que han perdut les seves vides fent el que més els hi agradava, muntanyisme.

3rdia: refugi du pinet- refugi de Baborte(per la pica d'estats)

Vàrem sortir ben dora al matí per tal de poder pujar a la pica i tots els 3000 qe hi ha per allà(pica, verdaguer, sotllo, gabarró, montcalm) aixñi doncs vàrem començar a pujar per un caminet que voreja el riu per l'esquerra, fins a arribar a una placa de neu on llavors seguim les fites que ens portaran al coll del moncalm, des d'alla vàrem tirar a l'esquerra per pujar a aquest cim. cim preciós per fer-hi un bibac o plantar-hi la tenda. Després vàrem desfer el camí fins al coll i ens vàrem encaminar cap al coll de la pica d'estats, a cavall entre el verdaguer i la pica.

La pujada no té gaire secret, és una tartera de pedra amb una molt petita grimpada al final.

Un cop vàrem ser allà disfrutant de les precioses vistes, vàrem agafar una mica de menjar i aigua, i vàrem procedir a baixar al coll i encaminar-nos al Verdaguer.Val a dir que tot i que sembli molt aquí escrit, la distancia entre els cims és molts poca, i en menys d'una hora ja has fet 3 cims.

Un cop dalt del Verdeguer tens dues alternatives, baixar al coll de la pica altre cop, i vorejar tota l'aresta del verdaguer per sota, passant una llarga placa de neu, o fer el que vàrem fer nosaltres, i el que jo crec que és el més alpí, que no és altre que baixar per l'aresta que va des del pic Verdaguer fins al coll del sotllo.

la veritat és que és una aresta molt dreta, sobretot si la fas de baixada, i amb una caiguda força considerable, però amb paciència i calma es pot anar baixant a més la dificultat és progressiva, o sigui que no et pots fer enrere, perquè un cop stas apurat, ja has passat alguns passos dient, va en faig un altre a veure que hi ha aquí sota.

Un cop al coll del Sotllo el camí és fàcil, no és més que una tartera que baixa fins al llac de la pica, lloc on vàrem parar a dinar sota un sol de justicia, i on vàrem intentar posar els peus a l'aigua congelada, però no us ho recomano gaire.

Un mica més avall del llac vàrem agafar un desviament per tal de no acabar al refugi de vallferrera(desti habitual de la porta del cel) però d'aquesta manera, dormiriem en un refugi enclavat en un lloc preciós, rodejat de llacs i muntanyes, i el més important... gratuït!!

Vull denunciar el fet que ens vàrem trobar a 2 personatges, que portaven diversos allà, hi ho havien deixat tot fet una porqueria, i per culminar la destrossa van fer un foc per cuinar.

Vull reivindicar des d'aquí el deure de tothom de respectar la muntanya i deixar-la tal com l'has trobat.

4rt dia: refugi baborte-tavascan

Aquesta etapa és pot unir amb la 3a etapa si es vol, ja que és l'últim dia, tot i que sortiria un dia força dur. El matí vàrem sortir amb la calma del refugi de Baborte, i vàrem pujar al 1er coll, des d'allà vàrem baixar una mica, i poc després vàrem pujar un coll a l'esquerra, pujant una tartera. Un cop dalt el panorama és preciós. És un altiplà que s'ha format entre els plan de Boavi i la vall fosca. el resultat és una panoràmica de 360º, en el que s'hi observen els cims, de certescan, la pica d'estats, el monteixo,...I per acabar d'adobar l'estampa hi havien un ramat de cavalls i ovelles que encara feien més pintoresc el lloc.

Després d'una estona de caminar per l'altipla, baixaves per una lloma herbosa, fins a un coll, on vàrem trobar uns quants isards pujar més ràpid del que podriem fer nosaltres amb un cuet al cul.

En aquest coll, vàrem tornar a veure una cosa que feia dies que no veiem, un bosc! haviem estat tan amunt tot el dia que fins a aquell moment no n'haviem vist cap des del llac de flamisella.

Haig de dir que el bosc ens va donar esperances d'arribar ràpid a tavascan, però el camí és desesperant si tens ganes de seguir baixant.

Es tracta d'una baixada fangosa interminable pel mig d'un bosc, i amb la visió de tavascan tota l'estona a sota, i tú pensant que ja hi podrien haver una tirolina o algo.

Al final vàrem arribar a tavascan, i ens vàrem menjar un bon menú, com feia dies que no menjavem.

transpirinaica Candanchú- Benasque(agost 2009)

Transpirinaica(Canfranc-Benasque)

1erdia Canfranc-Sallent de Gállego pel valle de Iza

Després de pujar amb tren el dia anterior ens disposem a sortir a les 6 del matí(avui hem sigut prudents i sortim dora) Només sortir comencem a enfilar una pista que ens situa a l'entrada de la vall de Iza. Aquesta es una vall preciosa poc coneguda pel gran públic, ja que el GR.11 passa per Candanchú. Hem agafat el camí i poc ens hem anat enfilant fins arribar al 1er refugi lliure(sense gaire perdua), però allà el camí es posa al costat del riu el creua i va a buscar un segon refugi lliure situat més amunt és just on trobem el refugi on hem d'anar en compte ja que és fàcil equivocar-se i agafar un camí que porta a les muntanyes de l'altre costat de la vall.

El més fàcil si es perd el camí és agafar els remuntadors de les pistes d'esquí de Formigal com a referència i anar cap allà, la pujada no serà bruta ja que tot és herba i el riu queda més a la dreta.

Val a dir que tota aquesta pujada es preciosa ja que hi han uns obeliscs preciosos amb unes bones parets. En aquest punt ens vàrem trobar un Euskalduns que van pujar amb nosaltres fins al coll, a dalt obviament vam fer intercanvi d'emmbotits de les nostres terres. I després d'unes quantes fotografies vàrem baixar per les pistes de Formigal fins al poble d'aquest mateix nom. És una baixada dura pels genolls ja que baixa molt en poca estona.

També s'ha de dir que el fet de baixar per pistes d'esquí facilita la marxa però a costa del paisatge, i te n'adones quan passes d'una vall verge com la d'Iza cap a una completament construïda com la de Formigal. També val a dir que hi havia unes vistes precioses del masssís del Balaitús que el dia següent creuariem per anar a Panticosa.

Un cop s'arriva a Formigal el camí transcòrre pel costat d'uns camps paral·lel a la carretera que l'uneix a Sallent de Gállego.

Com que a Sallent no podiem dormir sense pagar vàrem decidir pujar un trós de camí fins a l'Ibon... però allà encara era de dia així que al final vàrem dormir riu amunt a mig camí entre Sallent de Gállego i el refugi de Respumoso. En un prat amagat del camí i al costat del riu.

2n dia Sallent de Gállego-Panticosa

Segurament el que serà el dia més dur de la ruta, sobretot per la Laura, però també uns dels dies més alpins juntament amb el de Gòriz-Pineta.

Ens hem llevat amb la sortida del sol i hem començat a caminar per un camí molt pedregós. El camí poc a poc anava enfilant la vall de Respumoso(el refugi del Balaitús). Els arbres van desapareixent fins que desapereixen completament ,i a sobre apareix el sol en aquell instant, quan arribem al ibon de Respumoso. 10min més tard ja estem prenen el sol tranquilament a la gespa del refugi i prenent-nos uns fruits secs ben bons. Les vistes ens auguren que per arribar al coll haurem de creuar neu i passar alguna canal estreta o fins i tot grimpar, però ingenu només ho començava a pensar a llavors, i no m'atrevia a dir-ho a la Laura, que ja s'estava maleïnt pel pes de la motxilla(és el que té fer una travessa de 13 dies)

Un cop descansats i amb més sol que abans decidim posar-nos en marxa. Agafem el camí i ens dirigim en direcció contrària al Balaitús.

Després d'una bona pujada per una tartera ens adonem que davant només tenim una placa de neu la nostra preocupació va cada cop més ja que no tenim grampons ni material d'hivern fins que hi arrivem i ens adonem que just en aquell punts on comença la neu, hi ha una canal estreta que puja fins dalt la cresta. En aquest punts decidim pujar a investigar ja que el terreny és molt relliscós, descarnat i vertical. Al cap de pocs metres veig una marca, torno a buscar la motxilla, i pugem primer jo fins a un punt on la Laura no pugui rebre cap pedra i llavors puja ella, i així anem fent els 100metres que té el pas. Quan arribem a dalt tenim una cresta sense gaire espai per estar-s'hi i una baixada com la que acabem de fer. Baixem de cul a poc a poc els 50 o 100 metres i trobem un corriol que ens porta pel costat d'un ibon fins a un coll proper al cim de la Marmoleda.

Després del coll ve la baixada. De fet és una baixada eterna plena de rocs que no s'acaben ni quan entres al bosc(quasi arrivant a Panticosa). A més la baixada no perd la pendent en cap moment ja que passat l'ibon Azul comences a baixar i baixar seguint el curs del riu, la vall val a dir que es preciosa, molt tancada i feréstega, però amb el cansament acomulat i amb el sol que no para de fer les seves en tot el dia el resultat és una arribada agònica a Formigal i la decisió de dormir tou a l'hostal de Formigal ja que el dia següent ens esperava un dia quasi tan llarg i dur com aquest(sobretot per a mi).

3er dia Panticosa-Bujaruelo

Portàvem dies llevant-nos i dient que questa etapa seria la de descans perqué la majoria era baixada, doncs quasi ens dona un bon ensurt com explicaré després.

Ens vàrem aixecar dora com cada dia i vàrem començar a pujar per un caminet que s'anava enfilant ben ràpid, ben dora vàrem començar a veure el monestir de Panticosa molt a sota nostra, això ens va animar els ànims si hem de pujar poc i ja portem 500m de desnivell vol dir que ràpidament començarà lo bo, a més avui és el dia de veure el Vignemale! Però al cap de poc vàrem començar a pujar una tartera de pedra i vàrem haver d'alentir la marxa, sobretot després de passar l'Ibon... on ja ens vàrem enfilar cap al coll. i quan i vàrem arribar "voi la" teniem un massís imponent i gros just davant nostre.

La Laura va aprofitar per menjar mentre que jo només em vaig conformar amb unes barretes. Acabat això vàrem baixar fins als llacs que hi havia sota nostra i ella va aprofitar per fer-se un bon bany a un ibon.

A partir d'aquí la cosa es va començar a complicar ja que jo entre que no feia cas de la Laura dient-me que em tapés el cap, que no havia menjat en tot el dia,i vàries coses més que no s'han de fer i a més sabia que no s'han de fer... em van dur a que arrivant a Bujaruelo m'agafessin uns "retortijons" a l'estomac tan fort que ens van haver de venir a buscar amb jeep, i això que només ens quedava una horeta de baixada per una pista senzilla fins a Bujaruelo.

4rt dia Bujaruelo-Ordesa

Aquest dia ens el vàrem pendre amb calma, ja que veiem el panorama del dia abans i que ja estàvem cansats.

Vàrem anar caminant pel camí que baixa tranquilament fins al peu de la vall d'Ordesa, a mig camí entre Torla i Bujaruelo. Vàrem aprofitar per fer-nos un bany al riu i per comprar 4 coses ja que el camping tenia un petit supermercat.

5é dia Ordesa-Gòritz

Aquesta nit ha estat la primera que ha plogut fort(excepte 4 gotes a Bujaruelo) i teniem por que no ens deixés fer, però per sort al llevar-nos hem descobert que el cel s'havia obert, de fet aixó ens va donar un dels millors escenàris possible és a dir veure la vall d'Ordesa(una de les més màgiques del pirineu) amb les boires del matí aixecant-se, és a dir un espectacle increible. La veritat és que el dia ha estat tranquil el camí s'enfila tranquilament fins al final de la vall on trobem la cascada de la cua de Cavall.

Un cop aquí per anar al refugi de Gòriz es poden fer dues alternatives agafar una pujada amb una grimpada força considerable o fer la volta per un camí que vorejava els penyasegats i es ficava a la lloma de sobre fins a ajuntar-se amb els que havien decidit grimpar. Nosaltres tenint en compte que haviem de caminar molts dies més i que portàvem una motxilla de 15 kg vàrem decidir agafar el camí fàcil tot i que vàm estar debatint bastant, ja que com diuen els castellans "la cabra tira al monte".

Vam tenir la sort que just en aquest moment el cel es va tapar i van començar a caure les primeres gotes. Així que vàrem arribar tan ràpid com vàrem poder al refugi de Gòriz i vàrem plantar la tenda. Un cop passades totes les presses i ens disposàvem a ficar-nos a la tenda per no mullar-nos el dia es va obrir altre cop i el paisatge que se'ns obria davant era increible, no hi han paraules per descriure-ho simplement s'ha de veure.

6é dia Gòriz-Pineta

Per mi el dia més alpí de tots, sortint del refugi vàrem agafar una de les llomes que fa la vall d'Ordesa i la vàrem seguir fins arribar al coll. Allà el Gr planteja dues opcions baixar i pujar la vall d'Ainsa o pujar i després baixar fins a quasi el cim d'un 3000(de fet encara hi ha una altra opció per gent experta, que és pujar i baixar el montperdut, lúnic problema que presenta és una grimpada de baixada fins al glaciar) nosaltres vàrem triar la opció que anava cap al 3000.

El camí anava saltant de lloma en lloma fent petites grimpades(les més difícils tenen unes cadenes) o posant-se per timbes no aptes per a gent amb vertigen.

Finalment el camí s'obra i arribem a un coll on molt a prop en distància pero lluny en altura es veu Pineta(si la memòria no em falla, són 7km amb uns 1800 de desnivell negatiu) impressionant es d'aquests dies que dones gràcies per haver triat aquesta direcció de la ruta i no al revés. Baixem, i baixem, baixem, i finalment arribant a baix es posa a ploure, ja ens veus corrent a tots 2.

Arribem a Pineta una vall preciosa però amb una pega ben grossa el camping del costat del parador és ple d'espanyols fins a la medul·la amb tot el que comporta(oye niñoo, ven pacà!!)bé ja m'enteneu. quina manera de desgraciar un lloc preciós.

Haig de dir que com que tots 2 portavem una mala llet considerable barreja de cansament i pluja, vaig decidir convidar la Laura a sopar al parador. Així que tots bruts de fang, molls fins les medul·la ens veus entrant a un lloc amb classe, amb els papes fent seure recte als fills quan mengen. Crec que mai havia vist la Laura tan avergonyida, però també haig de dir que després seria motiu de moltes bromes i somriures.

7é dia Pineta-Bielsa

A Pineta ens van dir que no hi hauria allotjament a Parzan així que vàrem decidir baixar a dormir a Bielsa on segur que trobariem algo, això també implicava una etapa més light baixant per la vora del riu fins al poble.

8é dia Bielsa-Viadós

Varem sortir ben dora per tal de recuperar el Gr abans que es fes de dia. Vàrem començar a pujar per un corriol que anava al costat d'un rec fins arribar a Parzan, un petit poble que realment no tenia gaires infrastuctures. Passat el poble vàrem agafar un camí que pujava fins arribar al coll d'Ordiseto, on les vistes del Posets són immillorables. d'allà la baixada es feia llarga ja que era una pista que no s'acabava mai que anava fent algunes pujades i baixades.

Al final del recorregut vam arribar a Viadós mig plovent.

9é dia Viadós-Benasque

L'últim dia de caminada. Sortim de Viadós i agafem un camí que fa tota la vall vorejant el massís del Posets(de fet hi ha una opció de 3 dies més que es diu la ruta dels 3 refugis). Un cop dalt del coll ,amb vistes del massis de l'Aneto, ja comença la baixada. Hem de vorejar l'altra meitat del massís per la vall d'Estós una vall preciosa sobretot si no vens cansat. Però com passa amb Pineta tornem a trobar poc muntanyista i molt diumenger...

finalment completament esgotats arribem a Benasque i decidim fer una cosa que fa segles que volem fer, una clara ben gran. Crec que mai havia saborejat tan bé el sabor de la victoria.

pedals de foc

pedals de foc juliol2009

1er dia Espitau de Vielha-cabdella(96km)

Varem pujar en cotxe un dia al vespre i el varem deixar a l'hospitalet. Allà varem fer un vivac i el dia següent varem agafar la bicicleta i varem baixar fins a Vilaller allà començaria el primer port de muntanya fins a l'ermita de Sant Salvador on el cami baixa fins al poble de Llesp on el camí tornava a pujar fins al poble de Iran, Irgo i Igüerri on baixa fins al poble de Malpas allà el camí torna a pujar fins als Castellars on varem fer un suculent pa amb tomaquet i fuet. S'ha de dir que la carretera que pujava als castellars feia alguna rampa de pujada força pronunciada, finalment varem pujar al coll de peranera on varem baxiar al poble de les esglesies, allà varem tornar a fer una forta pujada fins a la collada de l'oli passant per Castellnou d'avellanós, val a dir que l'últim tram de la collada de l'oli és inciclable un cop a Aguiró tornem a trobar trams ciclables que ens potarien al nostre destí(tot amb baixada) a la torre de Cabdella.

2on dia cabdella-Vielha(150km)

El dia següent varem sortir de Cabdella i varem començar a pujar pels 13km que portaven al coll de trobador, és un llarg port sense grants rampes, el camí va pujant(però els km del dia abans ja comencen a pesar a les cames), al final arrives prop del Montsent de pallars, des del coll de Trobador pugem al coll de la Portella i finalment baixem per les pistes d'esquí d'Espot fins al poble del mateix nom. On baixarem per la carretera fins enfilar una carretereta que anira planejant amb tendencia a pujar passant pels pobles de Son, Jou i Estais. En el poble de Son finalment varem deixar la carretera i varem agafar una pista que anava fins al refugi del Gerdar passant per la Mata de Valencia, que es una avetosa preciosa que fa anys que no ha estat manipulada per l'home. Val a dir que el lloc té una trialera de baixada força divertida. tot i que després té un fals pla força cabrit per fer a les 2 del migdia. A la tarda varem agafar la carretera que enfila isil, alós d'isil i finalment Montgarri... allà nomes queda fer el pla de Beret i fer una carretera de baixada fins Vielha. el nostre destí!

tour del monblanc

tour del montblanc(juliol 2009)

1er dia les houches- refugi de la balme

Després de sortir de barcelona el dia 1 i anar fins a chamonix a dormir i fer una mica de turisme varem anar a dormir en una gite d'etape a chamonix mateix i el dia següent a primera hora vam agafar el cotxe i ens vam dirigir al principi de la nostra ruta és a dir Les Houches.(allà deixariem el cotxe durant tota la ruta).

El cami començava amb una forta pujada per unes pistes d'esquí, un cop al coll baixaves altre cop, però aquesta vegada a la població de les contamines, des d'on seguint les marques anaves enfilant una vall llarguissima passant per poblets(que acabaria el dia següent amb el coll de la croix de bonhomme) el nostre destí va ser un refugi anomenat La Balme. Es tracte d'un bonic refugi amb vistes al Mont Tondu(3196m) s'ha de dir que durant tot el dia em borejat el dome du goutier i l'aguille de bionnassay(amb els seus respectius glaciars)

2on dia refugi de la Balme-refugi des mottets

Al segon dia varem sortir d'hora del refugi de la Blame i varem pujar al col de la croix du Bonhomme lloc on varem agafar una variant i varem anar al col des Fours des d'on es podia pujar a la tete nord des fours, des d'aquí varem fer una forta baixada fins a la ville des glaciers des d'on haviem d'enfilar la pujada al col de la Seigne(frontera d'italia i frança) però al final la nostra fatiga degut a la forta baixada i pujada varem dormir al refugi des mottets.

3erdia refugi des mottets-cormayeur

El dia següent varem pujar al col de la Seigne i varem baixar fins al lac combal on varem realitzar una fort pujada que ens duia a un mirador espectacular(combe des vesses) del montblanc i tot el seu massis. després el cami planejava amb tendencia a baixar, fins arrivar a la maison vielle(just al costat del montchetif, que es una petita muntanya sobre de cormayeur, però visible des de tota la vall) un cop alla varem baixar per unes pistes d'esquí fins a Cormayeur, on per cert varem buscar algun lloc barat on dormir i no en varem trobar(l'únic que varem trobar va ser una pensió a 25 euros la nit). Les vistes durant tota la ruta són increibles de les aguilles de Peuterey.

4rt dia cormayeur-refugio Helena

El dia següent va ser un dia tranquil només haviem de fer una pujada que anava al refuggio Bertone i una altra pujada final curta fins al refuggio Helena, la etapa és molt llarga però és un balcó espectacular de les grans jurasses per al final arribar a un refugi amb un glaciar a tocar. Val a dir que nosaltres varem cometre l'error de no pujar al refugi Walter Bonatti i varem baixar a la carretera que va al fons de la vall, així que ens varem haver de menjar un bon tros de carretera fins a arnuva.

5e dia refuggio Elena-la Fouly

Va ser l'últim dia de la nostra ruta varem pujar al col de grand Ferret i varem baixar per la vall suissa fins a la fouy, varem decidir acabar aqui la nostra ruta, ja que en aquest punt totes les guies recomanen agafar un autobús fins a Champex per tornar a caminar alla i fer 1 o 2 dies mes fins a chamonix(nosaltres no teniem més dies i ja coneixiem la cara N del massís.

landmanalaugar-thorksmork

Landmannalaugar - Skogafoss (iceland 2008)

1er dia landmannalaugar(ascens Balhanukur)

El primer dia varem agafar un autobus de reykjavic que després de passar per unes pistes i rius increibles(en tots els sentits) ens va deixar en el seu destí i al principi del nostre començament. Ladmannalaugar, terra de rius, volcans, foc, fumeroles... Terres de tots colors, marrons, vermelles, turqueses...

Varem plantar la tenda, varem dinar, i acte seguit vam veure una muntanya que s'elevava uns 500 metres per sobre nostre, i una carena s'hi enfilava força temptadora. Vam decidir pujar-hi. Amb la gran sorpresa que aquell ´"pic" no era més que un miratge del balanuhkur que s'elevava al redera, encara ens kedaven uns 200m d desnivell. Aixi que com que era el primer dia hi vam pujar. Les vistes des de dalt eren increibles. Es veia tot islandia prcticament.(vatnajokul, myrthaljokul, longjokul, thingvatn...)

A dalt vam coneixer a l'Anna una dona d'uns 70 anys alemanya, que ens acompanyaria durant tot el viatge, i que baixant semblava una cabra.

2n dia landmannalaugar - Sodul(15km)

En aquesta ruta travessavem el parc natural de Fjallback, aixo vol dir que durant tot el dia vam star passant fumaroles, i contrastos de colors impresionants. juntament amb formacions volcaniques innimaginables. Tot i que tb val a dir que just a abans d'arribar a sodul vam trobar un minidesert d'uns 2km, que es van fer eterns, sort que el cami està perfectament senyalitzat, perque sino encara hi seriem, entre la boira i que tot era igual... Però al final varem arribar al Sodul. El Sodul es un refugi que es preciós,però te el mateix defecte que tenen tots els refugis en aquesta ruta islandesa, està colocat de ple en el vent, de tal manera que els que anem en tenda, ens les haviem d'ingenyiar per que el vent no doblegues la tenda.

Després a la tarda vàrem pujar al cim més proper(sodul) patint una mica amb tant de vent, però s'hi veien vistes del torfajokul, de tots els que venien caminant darrere nostre, i de la ruta que haviem fet.(i al fons petitet Landmannalaugar).La pujada era cura 30 min havies anat i tornat.

Després com que encara quedava força estona, varem començar a seguir un camí marcat, que s'en anava directe a l'altre costat de la muntanya. Feia molta boira, i no veiem re, de cop es va obrir i s'hi va veure tota la vall amb tota la muntanya farcida de fumaroles. Més endavant s'hi va veure una placa de neu no gaire llarga uns 200m, varem decidir baixar akell tros ja que les trasses anaven per alla. I quan vam arribar a baix varem veure que haviem travessat la part estreta d'un petit glaciar. A l'esquerra teniem una Morrena de 60m d'alt i uns 200m d'amplada. estava estupefacte(vaig entendre llavors que el sindrome d'Stendhal deu existir de veritat). Això si al tornar la boira ho havia envaït tot i em va anar d'un trist que no em perdés...Ja que el camí no existia només eren estaques altes com sant paus, però que amb una boira que no veus a 1m, no serveixen de res.

3er dia Sodul - Alfavatn(16km)

El dia següent varem sortir de sodul i varem començar a caminar per un cami que teoricament baixava, però que no parava de pujar i baixar en tota l'estona. Plovia a bots i barrals, i feia un vent, que tot i portar una motxilla de 20km, en més d'una ocasió ens va enviar 3m, cap enrere(i no exagero)

Després el camí s'aproximava, al torfajokul, i ens ensenyava unes morrenes increibles. El camí era inceible (i aixo que ens vam perdre molta cosa pel temps)

Al final després d'una baixada molt pronunciada, on baixari amb motxilla era un pél perillós varem arribar al fons de la vall, i després de caminar uns 5km, varem arribar al nostre destí Alfavatn.(aquesta nit la varem passar dins el refugi, les condicions no permetien masses més coses).

4rt dia Alfavatn - Botnar(15km)

El dia següent vam sortir dora. I varem fer la que per a mi era l'etapa més dura de totes. pràticament íntegres de desert, val a dir que anaves passejant envoltat de volcans i muntanyes increibles.
Durant aquesta ruta travesses els teus primers rius. 5o de temperatura ambient, amb l 'aigua tocant als coll... i amb una motxilla grossa, la veritat es que els videos son per penjar al youtube, però sento dir que no us donare aquest gust.

Aquí varem coneixer un altre personatge que ens acompanyaria tots els dies, es danes i estava fent la ruta sol.

Just abans d'arribar al refugi vam tenir una de les millors vistes que mai he vist. Una panoramica de 3 dels glaciars més grants dEuropa (Myrthaljokul, Eyfjallajokul,tinfjaljokull) També haig de dir que la treva del temps per poder veure tot això va durar 10 min. després es va tapar el dia, i no va para de fer vent i fred...

El dia següent ens vàrem haver de quedar allà perquè ens haviem deixat un fogonet al refugi anterior i ens el duien. I es va aprofitar per anar a un barranc, de 200m d'alçada.

5e dia Botnar - Husadalur(Thorsmörk)

L'únic dia que no ens va ploure en tot el dia. increible! El cami sortia de botnar, i anava baixant direcció els glaciars, tot el dia ens van acompanyar, i era increible. Varem creuar diferents ponts en els quals veies el riu al fons petitet i ferotge. Impresionant. Però al final després de trevassar tants rius amb ponts no ens podiem escapar, i quan ja estavem arribant, ens va tocar trevassar un riu grós com l'Ebre, que a més no podia tenir una única via no, havia de fer diferents ramals i creuar-los tots... Però és aventura i és el que buscavem. Just després varem trobar el primer i únic bosc de tot el viatge. Es un bosc de Bedolls(betula pendula) i està plegat de rovellons de cabra. Si hi aneu no mireu si són bons, perque ja ho vaig mirar uns quans cops i mai ho eren(snif....)

Al final varem arribar a Thorsmork, una recomanació no us deiexeu guiar pels cartells que diuen que a Husadalur hi ha botiga, perquè vam cometre l'error i ens vam trobar que lúnica botiga era la cuina d'aquell home que et venia el que havia comprat el dia abans. Thorsmork és un lloc increible on pots tenir la temptació d'abandonar ja que hi ha autobús, i a més es vau la gran esplanada que fa el riu fins practicament Selfoss(quasi 200km). Això si a Husadalur, us podreu fer un bany d'aigua calenta que entrarà de maravella.

6e dia Husadalur(thorsmörk) - Skogafoss(25km)

Cal dir que a Thorsmörk estàvem a 200m sobre el nivell del mar, aquell dia vam pujar a 1100m i vam baixar a 0m. El camí era increible, començava pujant pel riu fins al refugi més alt de Thorsmörk on ja començaves a pujar un caminet que no deixaria de pujar en tota l'estona. Passaries per zones en que la cresta era tan ample com el camí, de tal manera que caminaves amb 100 o 200m de caiguda. Després el camí passava per dues cascades gegantines enfrotades una a l'altra i separada per escassos 100m. Trobaves passamans per no anarte'n avall. (aquí les condicions atmosferiques van canviar) varem passar de tenir bon temps a tenir vent, pluja, neu i boira. De fet la nostra idea era dormir en un refugi que hi ha dalt del coll i no hi vam dormir perque ,a part de que el refugi estava fatal, vam veure impossible la possibilitat de plantar una tenda amb aquelles condicions. i varem agafar una pista que baixava fins a Skogafoss, i vam pagar un bon hostal on vam dormir 12 hores. Haig de dir que em vaig emocionar quan vam baixar per sota els nuvols i vam començar a veure el mar. Vam parar i ens vam menjar un bon pernil serrà que va ser la gloria. Una advertència final a cap mapa hi surt que a dalt del coll hi hagi glacera. Però certament el camí passa pel mig d'una glacera, que dificilment es farà sense grampons(nosaltres no en duiem i semblavem ballarines, era gel pur transparent i blau) és més si queies hi havia alguna esquerda per allà que feia bastant mal rotllo.

Norvege sky cross

27 de desembre

Arribada a Oslo amb avió, primera sorpresa, són les 4 de la tarda i és negra nit. Ens vàrem hostatjar al Anker Hostel (20 euros la nit). (lloguer d'skis a voksenkollen, i els refugis a la DNT(den norske turisforening)

28 desembre

El següent dia vàrem anar a buscar la clau que obre tots els refugis de noruega, i ens vam dirigir al tren per tal d'arribar al poble de Grua. Amb tot començàrem a caminar cap a la 1 del migdia, completament aliens al fet de que a les 3 era fosc... Vam pujar per la pista direcció a una cabana anomenada Snelingen. El problema es que haviem d'anar per una pista esquiant fins on s'acabava, allà havies d'espavilar-te a arribar a la cabana que era al mig del bosc. Al final després de molt perdre'ns vam arribar a les 8 del vespre a la cabana, amb unes ganes boges d'arribar i posarnos a la llar de foc. Val a dir que tots els refugis estan perfectament acondicionats i no s'han de pagar(només hi falta llum i aigua corrent(hi ha un riu on s'hi va a buscar aigua amb galledes)
29 desembre

Em conegut a uns noruecs i ens han portat a pescar a un llac gelat, es increible, el que costa trencar el gel, hem hagut d'usar una destral i tot. Al final hem posat la canya i hem provat de pescar pero esta dificil la cosa. Al vespre altre cop a Snelingen.


30 desembre




Varem fer una ruta circular per els llacs que hi havia la voltant del refugi, la veritat es que val la pena atravessar els llacs pel mig(si estan gelats). creuaves llacs, boscos, rius... El lloc era de somni




31 desembre

Tornada a grua, vam agafar el tren i tornada a Oslo, allà varem recollir la Sara. aquell dia vam aprofitar per visitar Oslo, patinar sobre gel, i finalment obviament vam anar a fer-nos un festival de cap d'any, primer al port i després al Hard Rock Cafe.


1 gener




vam anar a buscar els skis per la sara, i després vam anar a fer un volt per oslo.





2 gener
tren fins a Movatn i des d'alla 10km fins arribar a Tomtehytta, una cabana ficada en mig d'un bosc preciós, ple de cascades de gel, arbres, llacs... La cabana és preciosa, sembla un catàleg d'IKEA i tot. Sofas, fundes nordiques,...

3 gener



hem agafat els skis i em realitzat una ruta circular per els llacs. aqui els llacs són molt més grans i la sensació de que si allo es trenca no en rutiras, queda palesa, però la veritat es que amb el fred que hi fa es dificil que passi.

4 gener
Ens hem cansat dels esquis i em decidit anar a fer una volta caminant, hem arribat a un mirador increible, després ens hem endinsat a una reserva natural, en la que hi havia uns arbres que tallaven la circulació.
5 gener
Tornada skiant a buscar el tren cap a Oslo. Hem fet 4 compres i a dormir a lhostal.
6 gener
tornada a casa