transpirinaica Candanchú- Benasque(agost 2009)

Transpirinaica(Canfranc-Benasque)

1erdia Canfranc-Sallent de Gállego pel valle de Iza

Després de pujar amb tren el dia anterior ens disposem a sortir a les 6 del matí(avui hem sigut prudents i sortim dora) Només sortir comencem a enfilar una pista que ens situa a l'entrada de la vall de Iza. Aquesta es una vall preciosa poc coneguda pel gran públic, ja que el GR.11 passa per Candanchú. Hem agafat el camí i poc ens hem anat enfilant fins arribar al 1er refugi lliure(sense gaire perdua), però allà el camí es posa al costat del riu el creua i va a buscar un segon refugi lliure situat més amunt és just on trobem el refugi on hem d'anar en compte ja que és fàcil equivocar-se i agafar un camí que porta a les muntanyes de l'altre costat de la vall.

El més fàcil si es perd el camí és agafar els remuntadors de les pistes d'esquí de Formigal com a referència i anar cap allà, la pujada no serà bruta ja que tot és herba i el riu queda més a la dreta.

Val a dir que tota aquesta pujada es preciosa ja que hi han uns obeliscs preciosos amb unes bones parets. En aquest punt ens vàrem trobar un Euskalduns que van pujar amb nosaltres fins al coll, a dalt obviament vam fer intercanvi d'emmbotits de les nostres terres. I després d'unes quantes fotografies vàrem baixar per les pistes de Formigal fins al poble d'aquest mateix nom. És una baixada dura pels genolls ja que baixa molt en poca estona.

També s'ha de dir que el fet de baixar per pistes d'esquí facilita la marxa però a costa del paisatge, i te n'adones quan passes d'una vall verge com la d'Iza cap a una completament construïda com la de Formigal. També val a dir que hi havia unes vistes precioses del masssís del Balaitús que el dia següent creuariem per anar a Panticosa.

Un cop s'arriva a Formigal el camí transcòrre pel costat d'uns camps paral·lel a la carretera que l'uneix a Sallent de Gállego.

Com que a Sallent no podiem dormir sense pagar vàrem decidir pujar un trós de camí fins a l'Ibon... però allà encara era de dia així que al final vàrem dormir riu amunt a mig camí entre Sallent de Gállego i el refugi de Respumoso. En un prat amagat del camí i al costat del riu.

2n dia Sallent de Gállego-Panticosa

Segurament el que serà el dia més dur de la ruta, sobretot per la Laura, però també uns dels dies més alpins juntament amb el de Gòriz-Pineta.

Ens hem llevat amb la sortida del sol i hem començat a caminar per un camí molt pedregós. El camí poc a poc anava enfilant la vall de Respumoso(el refugi del Balaitús). Els arbres van desapareixent fins que desapereixen completament ,i a sobre apareix el sol en aquell instant, quan arribem al ibon de Respumoso. 10min més tard ja estem prenen el sol tranquilament a la gespa del refugi i prenent-nos uns fruits secs ben bons. Les vistes ens auguren que per arribar al coll haurem de creuar neu i passar alguna canal estreta o fins i tot grimpar, però ingenu només ho començava a pensar a llavors, i no m'atrevia a dir-ho a la Laura, que ja s'estava maleïnt pel pes de la motxilla(és el que té fer una travessa de 13 dies)

Un cop descansats i amb més sol que abans decidim posar-nos en marxa. Agafem el camí i ens dirigim en direcció contrària al Balaitús.

Després d'una bona pujada per una tartera ens adonem que davant només tenim una placa de neu la nostra preocupació va cada cop més ja que no tenim grampons ni material d'hivern fins que hi arrivem i ens adonem que just en aquell punts on comença la neu, hi ha una canal estreta que puja fins dalt la cresta. En aquest punts decidim pujar a investigar ja que el terreny és molt relliscós, descarnat i vertical. Al cap de pocs metres veig una marca, torno a buscar la motxilla, i pugem primer jo fins a un punt on la Laura no pugui rebre cap pedra i llavors puja ella, i així anem fent els 100metres que té el pas. Quan arribem a dalt tenim una cresta sense gaire espai per estar-s'hi i una baixada com la que acabem de fer. Baixem de cul a poc a poc els 50 o 100 metres i trobem un corriol que ens porta pel costat d'un ibon fins a un coll proper al cim de la Marmoleda.

Després del coll ve la baixada. De fet és una baixada eterna plena de rocs que no s'acaben ni quan entres al bosc(quasi arrivant a Panticosa). A més la baixada no perd la pendent en cap moment ja que passat l'ibon Azul comences a baixar i baixar seguint el curs del riu, la vall val a dir que es preciosa, molt tancada i feréstega, però amb el cansament acomulat i amb el sol que no para de fer les seves en tot el dia el resultat és una arribada agònica a Formigal i la decisió de dormir tou a l'hostal de Formigal ja que el dia següent ens esperava un dia quasi tan llarg i dur com aquest(sobretot per a mi).

3er dia Panticosa-Bujaruelo

Portàvem dies llevant-nos i dient que questa etapa seria la de descans perqué la majoria era baixada, doncs quasi ens dona un bon ensurt com explicaré després.

Ens vàrem aixecar dora com cada dia i vàrem començar a pujar per un caminet que s'anava enfilant ben ràpid, ben dora vàrem començar a veure el monestir de Panticosa molt a sota nostra, això ens va animar els ànims si hem de pujar poc i ja portem 500m de desnivell vol dir que ràpidament començarà lo bo, a més avui és el dia de veure el Vignemale! Però al cap de poc vàrem començar a pujar una tartera de pedra i vàrem haver d'alentir la marxa, sobretot després de passar l'Ibon... on ja ens vàrem enfilar cap al coll. i quan i vàrem arribar "voi la" teniem un massís imponent i gros just davant nostre.

La Laura va aprofitar per menjar mentre que jo només em vaig conformar amb unes barretes. Acabat això vàrem baixar fins als llacs que hi havia sota nostra i ella va aprofitar per fer-se un bon bany a un ibon.

A partir d'aquí la cosa es va començar a complicar ja que jo entre que no feia cas de la Laura dient-me que em tapés el cap, que no havia menjat en tot el dia,i vàries coses més que no s'han de fer i a més sabia que no s'han de fer... em van dur a que arrivant a Bujaruelo m'agafessin uns "retortijons" a l'estomac tan fort que ens van haver de venir a buscar amb jeep, i això que només ens quedava una horeta de baixada per una pista senzilla fins a Bujaruelo.

4rt dia Bujaruelo-Ordesa

Aquest dia ens el vàrem pendre amb calma, ja que veiem el panorama del dia abans i que ja estàvem cansats.

Vàrem anar caminant pel camí que baixa tranquilament fins al peu de la vall d'Ordesa, a mig camí entre Torla i Bujaruelo. Vàrem aprofitar per fer-nos un bany al riu i per comprar 4 coses ja que el camping tenia un petit supermercat.

5é dia Ordesa-Gòritz

Aquesta nit ha estat la primera que ha plogut fort(excepte 4 gotes a Bujaruelo) i teniem por que no ens deixés fer, però per sort al llevar-nos hem descobert que el cel s'havia obert, de fet aixó ens va donar un dels millors escenàris possible és a dir veure la vall d'Ordesa(una de les més màgiques del pirineu) amb les boires del matí aixecant-se, és a dir un espectacle increible. La veritat és que el dia ha estat tranquil el camí s'enfila tranquilament fins al final de la vall on trobem la cascada de la cua de Cavall.

Un cop aquí per anar al refugi de Gòriz es poden fer dues alternatives agafar una pujada amb una grimpada força considerable o fer la volta per un camí que vorejava els penyasegats i es ficava a la lloma de sobre fins a ajuntar-se amb els que havien decidit grimpar. Nosaltres tenint en compte que haviem de caminar molts dies més i que portàvem una motxilla de 15 kg vàrem decidir agafar el camí fàcil tot i que vàm estar debatint bastant, ja que com diuen els castellans "la cabra tira al monte".

Vam tenir la sort que just en aquest moment el cel es va tapar i van començar a caure les primeres gotes. Així que vàrem arribar tan ràpid com vàrem poder al refugi de Gòriz i vàrem plantar la tenda. Un cop passades totes les presses i ens disposàvem a ficar-nos a la tenda per no mullar-nos el dia es va obrir altre cop i el paisatge que se'ns obria davant era increible, no hi han paraules per descriure-ho simplement s'ha de veure.

6é dia Gòriz-Pineta

Per mi el dia més alpí de tots, sortint del refugi vàrem agafar una de les llomes que fa la vall d'Ordesa i la vàrem seguir fins arribar al coll. Allà el Gr planteja dues opcions baixar i pujar la vall d'Ainsa o pujar i després baixar fins a quasi el cim d'un 3000(de fet encara hi ha una altra opció per gent experta, que és pujar i baixar el montperdut, lúnic problema que presenta és una grimpada de baixada fins al glaciar) nosaltres vàrem triar la opció que anava cap al 3000.

El camí anava saltant de lloma en lloma fent petites grimpades(les més difícils tenen unes cadenes) o posant-se per timbes no aptes per a gent amb vertigen.

Finalment el camí s'obra i arribem a un coll on molt a prop en distància pero lluny en altura es veu Pineta(si la memòria no em falla, són 7km amb uns 1800 de desnivell negatiu) impressionant es d'aquests dies que dones gràcies per haver triat aquesta direcció de la ruta i no al revés. Baixem, i baixem, baixem, i finalment arribant a baix es posa a ploure, ja ens veus corrent a tots 2.

Arribem a Pineta una vall preciosa però amb una pega ben grossa el camping del costat del parador és ple d'espanyols fins a la medul·la amb tot el que comporta(oye niñoo, ven pacà!!)bé ja m'enteneu. quina manera de desgraciar un lloc preciós.

Haig de dir que com que tots 2 portavem una mala llet considerable barreja de cansament i pluja, vaig decidir convidar la Laura a sopar al parador. Així que tots bruts de fang, molls fins les medul·la ens veus entrant a un lloc amb classe, amb els papes fent seure recte als fills quan mengen. Crec que mai havia vist la Laura tan avergonyida, però també haig de dir que després seria motiu de moltes bromes i somriures.

7é dia Pineta-Bielsa

A Pineta ens van dir que no hi hauria allotjament a Parzan així que vàrem decidir baixar a dormir a Bielsa on segur que trobariem algo, això també implicava una etapa més light baixant per la vora del riu fins al poble.

8é dia Bielsa-Viadós

Varem sortir ben dora per tal de recuperar el Gr abans que es fes de dia. Vàrem començar a pujar per un corriol que anava al costat d'un rec fins arribar a Parzan, un petit poble que realment no tenia gaires infrastuctures. Passat el poble vàrem agafar un camí que pujava fins arribar al coll d'Ordiseto, on les vistes del Posets són immillorables. d'allà la baixada es feia llarga ja que era una pista que no s'acabava mai que anava fent algunes pujades i baixades.

Al final del recorregut vam arribar a Viadós mig plovent.

9é dia Viadós-Benasque

L'últim dia de caminada. Sortim de Viadós i agafem un camí que fa tota la vall vorejant el massís del Posets(de fet hi ha una opció de 3 dies més que es diu la ruta dels 3 refugis). Un cop dalt del coll ,amb vistes del massis de l'Aneto, ja comença la baixada. Hem de vorejar l'altra meitat del massís per la vall d'Estós una vall preciosa sobretot si no vens cansat. Però com passa amb Pineta tornem a trobar poc muntanyista i molt diumenger...

finalment completament esgotats arribem a Benasque i decidim fer una cosa que fa segles que volem fer, una clara ben gran. Crec que mai havia saborejat tan bé el sabor de la victoria.