porta del cel

1erdia(Tavascan-Certescan)

El primer després de dormir al camping de Graus, vam deixar el cotxe allà i vam començar a caminar ben d'hora. El camí anava per la dreta del riu, fins arribar a la presa de quanca, la qual també voreja per la dreta.Al cap d'una estona de passar prats i llocs verds, humits i bocosos, vàrem arribar a les granges de Noarre. Haig de dir que el dia no acmpanyava i que aqui ens va començar a pluvisquejar una mica.

Passat Noarre el camí comença a agafar un desnivell més important que ja no deixarà fins al coll de Certescan(punt més alt del dia). El camí ens portarà pel costat esquerra del riu, creuant els seus petits afluents, ens sorpren gratament la quantitat d'aigua que aflora de qualsevol lloc.Al cap d'una estona arrivem a l'estany de flamisella, on hi fem un bon esmorzar, i al final prosseguim la marxar, per pujar al coll de certescan, lloc on trobem una boira increible, i ens treu del cap la opció de pujar al pic de certescan(a poca estona del coll), de fet des del coll hauriem de veure perfectament el llac de certescan, el llac natural més gran del pirineu. després d'arribar a la vora del llac, amb un aspecte completament fantasmagòric, arribem al refugi de Certescan on farem nit.

2ndia: certescan-refugi du pinet

Després de passar la pitjor nit de la meva vida "drogant-me" a més no poder intentant debilitzar i banalitzar un atac de queixal. Sortim de Certescan amb una sortida de sol preciosa que ens dona unes vistes magnifiques del que serà avui el nostre destí, el massís de la pic d'estats. Avui tenim un dia dur per endavant.El camí era perdedor, sobretot quan arribaves a França.

Des del refugi de Certescan el camí baixava per anar buscar els estanys de Romedo, des de l'ultim estany(Romedo de dalt) el camí fins arribar al coll de la artiga, un cop allà hom potser pensarà que ja està fet i només quedar baixar, doncs no, després de baixar una estona, arribem a un llac, on agafarem un camí a la dreta que puja fins al coll de montestaure, on val a dir perdrem el camí definitivament, en aquest punt es fàcil pensar que s'ha perdut el camí, però és que directament no hi és, ni està marcat, així que el més sensat és baixar per la canal fins arribar a l'últim sortint de roca, el qual borejar(sempre intentant no perdre gens d'altura). Val a dir que si fa bon temps, en tot moment és veu el refugi a la nostra dreta, i es un bon punt de referència per aproximar-s'hi, però que entre el refugi hi nosaltres s'hi troba un engorjat que cal superar. per fer-ho cal anar per la vora d'aquest, fins a trobar un camí(aquí si que hi és), el qual ens durà a dins l'engorjat, i ens farà passar per una placa de neu.Un cop passada la placa de neu, ens vam relaxar i vam dir ja està fet, doncs no, tenim una paret petita la cual hem de soportar amb una cadena fixa. i ara si caminem 10min, i ja estem al refugi du pinet.Val a dir que aquí varem tenir la desgràcia de presenciar un rescat d'una persona que havia patit un atac de cor, des d'aquí vull retre homenatge a tots aquells alpinistes que han perdut les seves vides fent el que més els hi agradava, muntanyisme.

3rdia: refugi du pinet- refugi de Baborte(per la pica d'estats)

Vàrem sortir ben dora al matí per tal de poder pujar a la pica i tots els 3000 qe hi ha per allà(pica, verdaguer, sotllo, gabarró, montcalm) aixñi doncs vàrem començar a pujar per un caminet que voreja el riu per l'esquerra, fins a arribar a una placa de neu on llavors seguim les fites que ens portaran al coll del moncalm, des d'alla vàrem tirar a l'esquerra per pujar a aquest cim. cim preciós per fer-hi un bibac o plantar-hi la tenda. Després vàrem desfer el camí fins al coll i ens vàrem encaminar cap al coll de la pica d'estats, a cavall entre el verdaguer i la pica.

La pujada no té gaire secret, és una tartera de pedra amb una molt petita grimpada al final.

Un cop vàrem ser allà disfrutant de les precioses vistes, vàrem agafar una mica de menjar i aigua, i vàrem procedir a baixar al coll i encaminar-nos al Verdaguer.Val a dir que tot i que sembli molt aquí escrit, la distancia entre els cims és molts poca, i en menys d'una hora ja has fet 3 cims.

Un cop dalt del Verdeguer tens dues alternatives, baixar al coll de la pica altre cop, i vorejar tota l'aresta del verdaguer per sota, passant una llarga placa de neu, o fer el que vàrem fer nosaltres, i el que jo crec que és el més alpí, que no és altre que baixar per l'aresta que va des del pic Verdaguer fins al coll del sotllo.

la veritat és que és una aresta molt dreta, sobretot si la fas de baixada, i amb una caiguda força considerable, però amb paciència i calma es pot anar baixant a més la dificultat és progressiva, o sigui que no et pots fer enrere, perquè un cop stas apurat, ja has passat alguns passos dient, va en faig un altre a veure que hi ha aquí sota.

Un cop al coll del Sotllo el camí és fàcil, no és més que una tartera que baixa fins al llac de la pica, lloc on vàrem parar a dinar sota un sol de justicia, i on vàrem intentar posar els peus a l'aigua congelada, però no us ho recomano gaire.

Un mica més avall del llac vàrem agafar un desviament per tal de no acabar al refugi de vallferrera(desti habitual de la porta del cel) però d'aquesta manera, dormiriem en un refugi enclavat en un lloc preciós, rodejat de llacs i muntanyes, i el més important... gratuït!!

Vull denunciar el fet que ens vàrem trobar a 2 personatges, que portaven diversos allà, hi ho havien deixat tot fet una porqueria, i per culminar la destrossa van fer un foc per cuinar.

Vull reivindicar des d'aquí el deure de tothom de respectar la muntanya i deixar-la tal com l'has trobat.

4rt dia: refugi baborte-tavascan

Aquesta etapa és pot unir amb la 3a etapa si es vol, ja que és l'últim dia, tot i que sortiria un dia força dur. El matí vàrem sortir amb la calma del refugi de Baborte, i vàrem pujar al 1er coll, des d'allà vàrem baixar una mica, i poc després vàrem pujar un coll a l'esquerra, pujant una tartera. Un cop dalt el panorama és preciós. És un altiplà que s'ha format entre els plan de Boavi i la vall fosca. el resultat és una panoràmica de 360º, en el que s'hi observen els cims, de certescan, la pica d'estats, el monteixo,...I per acabar d'adobar l'estampa hi havien un ramat de cavalls i ovelles que encara feien més pintoresc el lloc.

Després d'una estona de caminar per l'altipla, baixaves per una lloma herbosa, fins a un coll, on vàrem trobar uns quants isards pujar més ràpid del que podriem fer nosaltres amb un cuet al cul.

En aquest coll, vàrem tornar a veure una cosa que feia dies que no veiem, un bosc! haviem estat tan amunt tot el dia que fins a aquell moment no n'haviem vist cap des del llac de flamisella.

Haig de dir que el bosc ens va donar esperances d'arribar ràpid a tavascan, però el camí és desesperant si tens ganes de seguir baixant.

Es tracta d'una baixada fangosa interminable pel mig d'un bosc, i amb la visió de tavascan tota l'estona a sota, i tú pensant que ja hi podrien haver una tirolina o algo.

Al final vàrem arribar a tavascan, i ens vàrem menjar un bon menú, com feia dies que no menjavem.