martinet-la rabassa-la seu-martinet

1er Martinet de Cerdanya-roques blanques(20km)(12octubre2010)

En aquesta ruta vàrem anar el Noé, el Jero i l'Enric. Al matí ens vam llevar a Alàs, on vàrem passar la nit amagats amb la tenda a una reconada. Vàrem agafar la furgoneta i vàrem encaminar-nos a Martinet, on vàrem deixar la furgo. Allà vam començar a treure les bicicletes, a carregar-les amb les alforges, aigüa a punt, menjar a punt....

Quan ja ho vam tenir tot vàm agafar les bicis i vam creuar el poble per agafar una pista molt sorrosa que s'enfilava fins al poble de Travesseres(2km). EL camí era costarut, i ens feia pressagiar que la pujada seria llarga i dura.

A travesseres vàrem baixar una mica per la carretera fins arribar al poble de músser.Aquest trés es fa sense problemes. Però després com

ença a pujar fins a arribar al poble d'Arànser. On ja agafarem la carretera i no la deixarem fins que no arribem a les pistes d'esquí de fons. És una pujada que s'ha de fer amb calma i paciència ja que no para de pujar en tota l'estona.

Un cop a les pistes d'esquí, on vam fer un bon resfresc i vàrem reomplir la cantimplora, vàrem agafar les bicis i vam pujar per una pista fins arribar a un refugi on hi havia una desviament, el de la dreta va als estanys de la pera(als cuals anirem el dia següent) i si agafem el de l'esquerra començarem una pujada, on al cap d'1km de pujada vàrem parar i varem fer nit. Ja estavem a Roques blanques.

2ndia: roques blanques-estanys de la pera-la rabassa-la seu d'urgell(80km)

Ens vam llevar ben dora vam esmorzar molt sucre, vam amagar totes les coses tan bé com vam poder.

Un cop fet això vam agafar les bicis,vam desfer el camí fins al refugi, i allà vam agafar la pista que puja als estanys de la pera. La pujada és constant(només hi ha un descans d'1km) però val la pena. un cop al llac més alt, dels estany de la Pera, vam veure molt a prop el pic del Perafita i vam decidir pujar-hi(amb cales!!). Al cap d'1h erem dalt del com fen-nos la foto de rigor, el pic és maco i senzill. La baixada la vam fer amb més cura, ja que portavem les cales i era molt fàcil patinar(sobretot el Noé que portava bambes de bici però sense sola, nomes amb les cales.

Després de patir una mica per la baixada, i molt per què no ens robessin les bicis, vam baixar per la pista, retrocedint tot el nostre camí. La pista és una pista descarnada peró es baixa sense gaires problemes.

Al final vàrem arribar al refugi, vàrem fer la pujada d'1km i mirecle! les coses encara hi eren, tot i que els hi falta ben poc per ser deborades pels cavalls.

Al final vàrem muntar les alforges altre cop i vàrem enfilar la pista que seguia pujant fins a uns plans que hi ha just a sota de la Muga, i que ens duran directament a una altra pista que baixa fins a Bescaran. Molt abans d'arribar a Bescaran, trobarem a la dreta un camió vell estimbat en mig del bosc. Un cop vàrem veure el camió vàrem agafar uns pista que se n'anava a la dreta, i que pujava a la Rabassada.

Teoricament havia de ser una pujada suau, ans al contrari seria la pujada dura del dia.

Primer vindria una pujada dureta, després vindrà un descans que pot semblar que sigui previ a la baixa però no. la pista torna a pujar i pujar fent paelles, fins que arriba a la frontera entre andorra i frança. Ja estem al punt més alt!

Des d'alla seguim la pista i comencem a baixar fins a arribar a l'estació d'esquí de fons de la rabassa. On agafarem la carretera i baixarem per una carretera amb molt bon asfalt i ample però amb moltes curves, el cas és que és una baixada per disfrutar a més no poder, fins i tot és fàcil adelantar algun cotxe encantat.

Al final la carretera és fa més estreta i arribem a sant Julià de Lòria. On hem agafat la carretera principal, i ens hem encaminat cap a la frontera i la Seu.

Nosaltres hem saltat a la Seu per la carretera, perquè ens feia gràcia creuar per l'aduana andorrana amb les bicicletes, però hi ha un camí que salta per l'altre costat de la muntanya i arriba a Bellestar i finalment la Seu d'urgell(és recomanable si encara queden forces, sino millor anar per carretera).

Al final hem arribat a la Seu d'urgell reventats i hem dormits de forma clandestina plantant la tenda.

3er dia: la Seu d'Urgell- Martinet de Cerdanya

Després d'esmorzar hem agafar les bicis, i hem agafat una carretera(la c-400) comença planeta al costat del Segre, i de cop just passat el desviament d'Alàs, la carretera comença a pujar encaminantse al primer poble Cerc passat el poble seguim la carretera, i just abans d'arribar a Ortedó agafem una pista cap a la dreta, la cual comença molt suau, però mica en mica es va enfilant, les cames del dia abans es noten i la pujada amb alforges es fa llargueta. Al final la pista ens porta a sota de la torreta de Cadi a 2000m, d'alçada. la pista en aquest punt comença a pujar i baixar i a fer-se cada cop més petita fins a ser un corriol, de fet el camí en un punt sembla que es perdi ja que arriba a una tartera, on haurem de carregar la bici a coll durant 5min..(les pujades i baixades es corresponen a cada un dels molts torrents que hi ha al Cadi). Al final arribem a l'ermita del Buscal. És una ermita antiga amb unes vistes privilegiades del Cadi. Arribar al

Buscal també implica que ja s'ha acabat la pujada en una bona estona.

Comencem agafant la pista que baixa al poble d'ansovell, i des d'allà agafarem la carretera que baixa fins a Arseguel, la cual és estreta, amb mal ciment i revirada. Cosa que la fa ben atractiva per fer en bici.

Al final arribem a Arsèguel, allà estem cansat i prenen la decisió d'acabar els km que ens queden per carretera. però hi ha una opció preciosa que puja al coll de Jou i va fins al poble de Toloriu(vall contigua), i des de Tolori

u baixem als arenys, on agafem una pista que va fins a Martinet.

Al final ho hem fet per carretera més tranquilament, tot i el vent.

Ja estem a la furgoneta! l'agafem ràpid i anem a la Seu a menjar-nos unes bones pitzzes(en plural!)